Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

triangle

m. [LC] [MT] Figura formada per tres línies que s'intersequen cada dues en un punt formant tres angles. Un triangle pla, esfèric. Triangle rectilini, curvilini, mixtilini. Triangle equilàter, isòsceles, escalè. Triangle rectangle.
[MT] triangle podal Triangle que té per vèrtexs els peus de les perpendiculars traçades per un punt als costats d'un altre triangle.
[MT] triangle quadrantal Triangle esfèric que té un costat que és un quadrant.
[EE] en triangle loc. adv. En un sistema trifàsic, en disposició poligonal.
m. [FIA] triangle de posició Triangle esfèric determinat sobre l'esfera terrestre pels cercles màxims meridià, horari i vertical d'un astre i que té per vèrtexs el pol, el zenit i l'astre.
m. [FL] triangle vocàlic Representació gràfica del sistema vocàlic de llengües que ofereixen una sola vocal en el grau de màxima obertura segons unes coordenades que conjuminen el mode i el lloc d'articulació o uns trets acústics equivalents.
m. [GG] triangle d'edats Gràfic de forma aproximadament triangular que expressa l'edat d'una població, en percentatges i any per any, dividida en els dos sexes.
m. [MD] En anat., àrea o espai del cos limitat per tres costats més o menys imaginaris.
m. [LC] [MU] Instrument musical que consisteix en una vareta de metall doblegada en forma de triangle i que es toca colpejant-la amb una vareta metàl·lica.
m. [TRA] Petita vela triangular que hom solia posar en temps de bonança.
m. [IT] Conjunt d'arcades d'una muntura jacquard que pengen d'un mateix encoler.
[IT] triangle de colors Definició colorimètrica d'un espai de colors amb teixits i colorants determinats.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions